amb la llibertat. La societat ens pressiona constantment amb estereotips i ens fa anar pel mateix camí a tots fins arribar al mateix punt, com una ratera. Tot això pot provocar molta ansietat a la gent, sensació d'ofegament que sumada al material de l'obra, el plàstic, encara es pronuncia més. 

Un altre aspecte de l'obra que es pot relacionar amb el tema és el fet de que tingui la visibilitat reduïda. Al igual que a les cortines de la dutxa, pots veure que hi ha un objecte al darrere i distingir les seves dimensions i silueta una mica distorsionades, però no pots veure amb nitidesa els seus detalls. Per exemple pots distingir una figura humana però no podràs saber qui és. El fet de no poder saber amb exactitud alguna cosa normalment ens atabala i ens sentim petits i controlats, això és el que vol fer l'autor, representar el control al que estem sotmesos per la societat i les grans empreses i el govern.

​

En general aquesta obra és molt senzilla, veient-la i entrant pot ser et provoca alguna sensació, però no és fins que et poses a pensar en el seu significat que l'entens realment. Aquesta ha sigut de les que més m'ha agradat perquè no només era visual, podies entrar dins, tocar-la i estant dins la pròpia peça les sensacions canvien molt.