ARTISTES
NICÉPHORE NIÉPCE
INVENTOR I PIONER DE LA FOTOGRAFIA
En les seves primeres experiències, Nicéphore Niépce disposa en el fons d'una càmera fosca, fulls de paper emulsionades amb sals de plata, les que s'ennegreixen sota l'acció de la llum. Niépce obté llavors al maig de 1816, la primera reproducció d'una imatge de la natura, feta des de la seva finestra en negatiu.
Vista des de la finestra a Le Gras, primera fotografia permantent reeixida. Capturada amb betum tractat a l'oli en 20 x 25 cm.
Atès al fet que l'exposició va ser de 8 hores, els edificis estan il·luminats pel sol tant per la dreta com l'esquerra.
Nicéphore també fa inventar moltes altres coses de les que avui dia en fem ús i va ser pioner en alguns dels invents més importants que tenen lloc a la nostra vida quotidiana.
VARI CARAMÉS
FOTÒGRAF
Vari Caramés és un fotògraf gallec (nascut el 1953 a Ferrol, la Corunya, viu a la Corunya).
El seu estil es centra en persseguir l'atzar, les ombres i les trobades fortuites.
Amb més de tres dècades de dedicació a l'esquena i una obra d'un traç personal que el col·loca entre els fotògrafs espanyols més singulars del nostre temps, és un caçador d'imatges "en volum baix i alta fidelitat".
"Para mí la fotografía siempre fue un juguete,
lo importante es conseguir imágenes poderosas,
magnetizantes."
-Vari Caramés
JOSEF SUDEK
FOTÒGRAF
Josef Sudek (Kolín 17 de març de 1896 - Praga, 15 setembre de 1976) va ser un fotògraf txec. És el fotògraf txec del segle XX més conocido.1 2
En 1913 va començar a aficionar a la fotografia. Durant la Primera Guerra Mundial va prestar servei militar i en 1917 va patir l'amputació del braç dret a causa d'una magrana. Durant diversos anys es va dedicar a realitzar retrats de veterans de la guerra que van quedar discapacitats.
En els seus començaments realitzava les seves fotografies amb un estil pictorialista. El 1927 va obrir el seu propi estudi fotogràfic a Praga. El 1936 abandona el pictorialisme i adopta postures més pròximes a la nova objectivitat. El 1956 es va publicar la seva primera monografia autònoma i el 1959 és el primer fotògraf que rep el títol d'Artista de Mèrit a la República Txeca. El seu llegat està format per més de 60.000 negatius.
SAUL LEITER
FOTÒGRAF I PINTOR
Saul Leiter (3 de desembre 1923 - 26 d'novembre 2013) va ser un fotògraf i pintor nord-americà. La seva obra en els gèneres de fotografia de carrer i de moda aportava innovació en l'estètica formal, encara que van trigar a reconèixer-ho. Actualment es pot trobar el seu treball en col·leccions públiques i privades.
La seva mare li regal la seva primera càmera quan tenia 12 anys. Als 23, amb un gran interès per la pintura decideix deixar els seus estudis i mudar-se a Nova York per ser en artista.El 1948 va començar a fer fotografies a color. El seu treball com a fotògraf de modes al llarg de 20 anys va ser publicat per diversos mitjans gràfics importants com Show, Elle, British Vogue, Queen, i Nova.
ORIOL MASPONS
FOTÒGRAF
Oriol Maspons va ingresar a la Agrupació fotogràfica de Catalunya el 1951, al 1955 va ser traslladat a París, on va col·laborar com a corresponsal de la revista “Art Fotográfico”. Al seu retorn a Barcelona el 1958 va fer el pas de professionalitzar-se com a fotògraf, associant-se amb el seu amic Julio Ubiña.
Oriol Maspons va retratar durant la dècada dels cinquanta l'atmosfera entre la postguerra i l'arrencada econòmica d'Espanya i també en els àmbits de la moda, l'arquitectura, la publicitat, la il·lustració gràfica i el retrat.
També ha tractat l'Espanya profunda, com els barris gitanos o la comarca deprimida de les Hurdes fins l'Eivissa hippy dels 70.
Ell com a fotògraf es considerava notari del seu temps, volia que la fotografia reflectís el moment en què estava vivint ".
AMPPARITO
ARTISTA URBÀ
Ampparito (Madrid, 1991), que és en realitat Ignacio Nevado acabada la carrera de Belles Arts, es va anar a viure a Londres, on va treballar per a una agència publicitària, i es va trobar sense accés a cap cercle artístic, així que l'única solució era portes fora.
El seu treball es basa en el desconcert i obliga a què es creua amb ell a mirar dues vegades per assegurar-se que els seus ulls no l'enganyen. La seva obra té dues dimensions: una pictòrica, amb grans murals d'objectes quotidians
sobredimensionats, com la carpeta de Windows que va pintar al museu de Street Art de Sant Petersburg, i una altra més escultòrica, que deforma elements quotidians fins a fer-los estranys.
"El desconcert és un bon activador -defensa- davant aquest maremàgnum d'informació i imatges que rebem, el bo que té l'absurd és que et hackeja la realitat. En general és tot tan pragmàtic que quan veus alguna cosa diferent, no ho entens. Ha arribat un punt en que et preguntes: "si això no és publicitat, per què és aquí?".
XUPET NEGRE
ARTISTA URBÀ
Aquest autor va ser un dels que vam veure a la sortida de la nau Bostik.
El Xupet Negre és considerat un dels 50 Street Artists més influents de tots els temps
El Xupet Negre (Carlos Redón, Barcelona, 1969) és el precursor de l'Logotip Art i un dels seus màxims exponents.
Va estudiar Disseny Gràfic i Publicitat i començà a pintar al carrer el 1987, primer amb retolador i dos anys més tard amb aerosol.
L'altre dia vaig reconéixer una de les se-
ves obres quan estava al cotxe al carrer
de Potosí, 38, 08030 Barcelona, Catalunya.
PEP DURÁN
ESCULTOR, PINTOR I ESCENÒGRAF
Pep Duran Esteva, és un escultor, pintor i escenògraf català que ha participat en nombroses produccions teatrals i cinematogràfiques des de 1977.
Aquest és un dels artistes que vam veure a la sortida del museu de Granollers amb una exposició sobre collages.
.jpg)
Influït per la frase “Destruir-ho tot per tornar a l'essencial" d'Antonin Artaud, Pep Duran intenta arribar amb la seva obra a l'origen. Els objectes que utilitza existeixen a l'entorn vital de l'artista, que tendeix a acumular objectes que reflecteixin la seva relació amb el treball artesanal.
MARTIN PARR
FOTÒGRAF
Martin Parr (Epson, Surrey, 1952) és un fotògraf documentalista i Fotoperiodisme anglès, conegut pels seus projectes fotogràfics dels aspectes de la vida moderna, en particular documentant les classes socials d'Anglaterra.
.jpg)
Membre de la prestigiosa agència Magnum des del 1994, és en l'actualitat un dels fotògrafs més reconeguts en l'escena internacional, com testimonien els importants premis que ha rebut el seu treball (un dels més recents, PhotoEspaña 2008).
Coneixem el nom d'aquest autor per la sortida que vam fer al museu de Granollers on va ser colaborador del projecte sobre la gossa Laika.
HUMBERTO RIVAS
FOTÒGRAF
Humberto Rivas va ser un fotògraf argentí, tot i que va desenvolupar la major part de la seva activitat fotogràfica a l'Estat espanyol. El 1997 va rebre el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura espanyol.
Seguint els passos de la Photo-Secession, Rivas reconeix el mitjà fotogràfic com un art en si mateix.
Els retrats de Rivas no són escenificacions sinó un intent d'obtenir qualitats interiors. D'aquesta manera sembla més interessat a aconseguir el retrat en el seu ambient natural, en el context vital del retratat.
Les seves imatges es caracteritzen per tractar-se normalment d'espais sense presència humana. La principal característica és la llum natural que li dóna unes textures especials. Alguns assenyalen que els seus paisatges són en realitat retrats d'edificis i objectes inanimats.
COLIN GRAY
FOTÒGRAF
Colin Gray va començar a fer fotografies dels seus pares en la dècada de 1960 quan tenia 5 anys. De vegades familiars, festes i celebracions. Durant les següents tres dècades, la seva sèrie de fotografies s'ha acumulat en un extens cos de treball que documenta als seus pares estimant, treballant, fent les tasques de la llar i jugant.
Nascut a Hull en 1956, Colin Gray va estudiar al Royal College of Art de Londres i viu i treballa a Glasgow. Ha exposat a tot el món, incloent espectacles en Kunsthal, Rotterdam; Encontros da Imagem, Braga, Portugal; Casa de Fotografia, Praga; Street Level Photoworks i el Centre Australià de Fotografia a Sydney.
Ha aparegut en nombroses publicacions, incloent 'The Photograph es Contemporary Art' de Charlotte Cotton.
El seu llibre 'In Sickness and in Health' és publicat per Steidl Mack.
MICHELANGELO ANTONIONI
CINEMATÒGRAF
Va fer una catorzena de llargmetratges, al 1999 va abandonar el cinema i va estar premiat a festivals com Cannes, Berlín i Venècia, amb obres que es caracteritzen per un estil elegant, lent i singular.
La temàtica de les seves pel·lícules recorria a la seva obsessió per la dificultat de comunicació de l'ésser humà. La seva primera pel·lícula en anglès va ser Blow Up, i la seva última gran pel·lícula va ser rodada a Barcelona i Andalusia.
Va morir el 2007, fins a llavors va ser bastant dramàtic en el terme cinematogràfic.
ANNA GALÍ
FOTÒGRAFA
Vam conèixer a l'Anna Galí a l'exposició del panoràmic del 2020, presentant el seu projecte Time on Quadlees and red wine, on vam tenir la sort de que ella mateixa ens va explicar de què anava i com la va fer.
Perdre un fill és una de les coses més dures que li poden ocórrer a algú. Per desgràcia, la fotògrafa catalana Anna Galí ho va viure al març de 2017, quan el seu fill Tomeu moria amb només 18 anys per una sobredosi. Una altra vida truncada per les drogues. Necessitava buscar explicació a tot el que ha passat, a tot el que vivia, sentia Tomeu fins a acabar morint. Així va néixer la mostra multimèdia Time On Quaaludes and Red Wine. "Ha estat l'exposició que mai hagués volgut fer. M'ha resultat un procés molt dur, però crec que ha estat també el meu teràpia per passar per aquest tràngol tan dur. D'una altra forma no sé si hagués tirat endavant"
DUANE HANSON
ESCULTOR
El treball de Duane Hanson ha estat conegut per nosaltres gràcies a les fotografies d'algunes de les seves obres en l'exposició de So Lazy, al CaixaForum, aquest any 2020.
El 1966, quan Hanson va començar a fer les primeres figures hiperrealistes a mida real en fibra de vidre i vinil, ni la comunitat artística ni les tendències polítiques del moment estaven del seu costat. Potser les temàtiques violentes de les seves primeres obres ( "Abortion", "Accident" o "Race Riot") no van ajudar a la seva acceptació inicial, i va ser catalogat com a artista part del moviment Pop Art.
La crítica social de Hanson es va tornar més subtil en els anys següents i va adoptar temàtiques "suavitzades" per expressar-la, però mai va desaparèixer. D'aquesta època són «Supermarket Shopper», «Hardhat», «Tourists», o «Woman Eating», totes elles escultures humanes a mida real, vestides amb roba que Hanson comprava a les botigues de segona mà. En les exposicions de Hanson els espectadors podien, compartir el seu espai amb les escultures com si fossin humans de veritat.
Accident, Duane Hanson
TIM BURTON
DIBUIXANT, ESCRIPTOR I ARTISTA PLÀSTIC
En aquest cas, parlem d'un autor conegut que hem pogut veure en el corrent cinematogràfic de l'expressionisme. És un artista multi-disciplinari que ha fet diversos treballs molt reconeguts per tot el món, des de pel·lícules live action, fins animació o stop motion, una de les seves majors especialitats. Encara és actiu, i des dels seus primers anys com a director i artista, ja es va fer conegut amb pel·lícules com: el cineasta detrás de las icónicas Beetlejuice (1988), El Joven Manos de Tijera (1990) y El Extraño Mundo de Jack (1993), así como los recientes éxitos Charlie y la Fábrica de Chocolate (2005), Alicia en el País de las Maravillas (2010) y El Hogar de Miss Peregrine Para Niños Peculiares (2016)
L'estil de Burton està fet d'una manera nebulosa i ambigua, en la que costa definir quina és la fantasia i quina és la realitat, submergint a l'espectador en un univers irreal, amb relats emotius i personatges insòlits, però amb problemàtiques molt humanes, el que fa percebre les seves pel·lícules com tota una experiència, un viatge a mons gòtics i foscos, on la llum i l'ombra juguen un important paper en l'estètica i en l'atmosfera visual creada per ell. Els seus protagonistes acostumen a estar en un ambient poc favorable per a ells i són dominats per la resta i són tots tenebrosos.
