OFF
CAIXA FÒRUM
El passat 18 de Desembre del 2020 vam anar al CaixaForum de Barcelona i vam poder veure dues exposicions,
VAMPIRS I SO LAZY.
El meu grup va començar per l'exposició de VAMPIRS i seguidament la de SO LAZY.
A continuació faré una introducció de l'espai del Caixa Fòrum i després analitzaré les dues exposicions per separat.
HISTÒRIA DE L'EDIFICI
Aquesta ja es va explicar en l'apartat de Caixa Fòrum de l'any passat, quan vam veure les exposicions de caiguda lliure i Òpera. Passió, poder i política, però la tornaré a posar aquí.
CaixaForum Barcelona és un centre cultural gestionat per ”la Caixa” dins la seva Obra Social de l’entitat. Es troba a la muntanya de Montjuïc a Barcelona, en concret se situa a l'edifici de l'antiga fàbrica CasaRamona, d'estil modernista, projectada per Josep Puig i Cadafalch a principis del segle XX i rehabilitat posteriorment pel seu nou ús com a centre cultural.
CaixaForum té una àmplia programació d’exposicions i activitats culturals i educatives dirigides a tots els públics. Forma part d’una xarxa de centres CaixaForum que s'expandeix per diversos punts de la geografia espanyola: Madrid, Lleida, Palma, Tarragona, Girona, Saragossa i Sevilla
VAMPIRS
En aquesta exposició hem pogut veure l'evolució i molts exemples del que ha estat el mite dels vampirs en el món cinematogràfic. Dins d'aquesta evolució es poden trobar diferents temes, com la relació entre els diferents models de vampirs que hi ha hagut al llarg de la història cinematogràfica, literària, etc. Els elements que han format part d'aquest univers, com poden ser les creus, les rates, els ratpenats, els alls, la lluna, etc.
Tot això explicat en un espai amb més de 362 obres i 15 muntatges audiovisuals a partir de 60 pel·lícules, comissariat per Matthieu Orléan, col·laborador artístic de la Cinématèuqe Française.
Ara bé, tots ja sabem algunes de les coses bàsiques dels vampirs i de la seva forma de vida, de com s'alimenten de la sang de les seves presses humanes, els seus ullals amb els quals mosseguen el coll de les víctimes, que repelen les creus, els alls i se'ls mata amb una estaca al cor, o que no es reflecteixen als miralls. També coneixem al mític Dràcula o Nosferatu, les pel·lícules més famoses o les obres pictòriques d'artistes coneguts que relaten aquests mites. Aquesta exposició no ens aporta molt més coneixement sobre el contingut de la seva història, però si de la relació entre les diverses variants que hi ha hagut al llarg del temps.
El primer vampir conegut del cinema és Nosferatu de Friedrich W. Murnau, relatat en el cinema expressionista alemany. Físicament tenia un aspecte demacrat, molt pàl·lid, amb les extremitats exageradament llargues, les ungles afilades com ganivets, un parell d'ullals també molt afilats, sense cabell, amb un nas molt gran i amb una vestimenta ambientada en l'època en la qual es basava la pel·lícula, el segle XVI. Parlant del seu comportament i la seva forma de vida, la d'aquest vampir no ha canviat molt al llarg del temps, ja que es tracta d'un ésser auster, trist, sol i obscur que viu de nit perquè la llum del sol el crema viu, només pot sortir quan l'única companyia és la llum de la lluna i les criatures de la nit com les rates i els ratpenats. A la nit va a la recerca de les seves víctimes, a les quals aguaita mentre dormen i els hi mossega el coll per poder xuclar la seva sang, ja que és una zona amb artèries i venes amb abundant sang, però això no és tot. Ja en la primera aparició dels vampirs al cinema, s'incorpora un element recurrent, l'erotisme. I és que els vampirs també simbolitzen aquesta part més íntima i eròtica que tenint en compte a més l'època en la qual ens trobàvem, era un tema molt tabú, de fet es van incloure fins i tot connotacions o escenes explícites amb parelles homosexuals. Una de les connotacions eròtiques més coneguda i la que fins ara ha estat una de les característiques essencials en el món dels vampirs, és la comentada anteriorment, el fet que es mossegiu el coll, ja que és una zona erògena, però no és tan explícita com altres parts del cos.
Fins al dia d'avui, la visió vampírica s'ha modificat i s'ha anat canviant, però l'essència principal no es perd, ja que films de l'època encara segueixen sent una part molt important de la nostra cultura. Això sí, les antigues versions del que eren els vampirs en els seus inicis, segueixen, però conviuen amb unes altres de noves avui dia, com poden ser les interpretacions donades per les sèries o pel·lícules més infantils, com a Hotel Transsilvània, Monster High o Chica Vampiro, o amb un caire més dramàtic adolescent, com a Cronicas Vampíricas. Tot i que amb aquestes adaptacions del mite s'ha canviat força l'aspecte dels vampirs i en alguns casos també el seu comportament, l'enfocament de les trames segueix sent el drama romàntic i la figura vampiressa es manté de la mateixa manera; un personatge sol, desgraciat, que ha de passar tota l'eternitat patint i en la foscor de la nit, això sí, sense connotacions sexuals en el cas de films infantils, evidentment.
Dit això, està clar que el mite del vampir, com molts altres temes cinematogràfics de la història, han sigut un reflex de la societat i del que es podia o es volia representar. En els seus inicis, com ja hem dit, retratava temes tabú com l'erotisme o fins i tot l'homosexualitat, però avui dia també ha servit com a mitjà per representar (de vegades paròdicament) elements d'aquesta societat que actuen de la mateixa manera que ho fa aquesta criatura, com poden ser els polítics que metafòricament et xuclen la sang o d'altres personatges que coincideixen amb algunes de les característiques.
ANÀLISI D'UNA OBRA
En aquest cas, no es tracta d'una obra en concret al qual analitzaré, sinó un seguit d'obres que estaven totes juntes en un collage a la paret on es compara el capitalisme amb el mite dels vampirs. Aquesta no va ser de les obres que més em va cridar l'atenció des d'un principi, com per exemple l'attrezzo real d'algunes pel·lícules com les rates o les ales o potes reals que es poden veure en les fotografies anteriors, però considero que és una comparació de la qual es pot treure mot suc i m'agrada molt també. Es tracta com ja he dit, d'una sèrie de caricatures, vinyetes de còmic i il·lustracions que comparen aquest ésser del mite, que xucla la sang, s'alimenta d'altres éssers i és carronyer, solitari i fosc, amb el capitalisme i els polítics que formen part d'aquest sistema.
He decidit analitzar-les totes en conjunt en comptes de centrar-me només en una pel mateix que diu l'explicació de la cartel·la, depenent del teu punt de vista, veuràs al vampir situat en un lloc diferent, pels religiosos encarna al laic, pels comunistes als liberals, etc. Per tant, depenent de l'obra, et situes en una banda o una altra, i jo no vull posicionar-me. És una molt bona manera d'encarnar allò amb el que no estàs d'acord perquè el vampir és un personatge "dolent", que no té bones intencions i que s'aprofita de la gent, i això tothom ho entén perquè tots sabem de què tracta aquest mite, per tant, expressar la teva ideologia mitjançant un personatge conegut és una molt bona opció.
La metàfora que xucla la sang es pot interpretar com que el capitalisme xucla la teva vida a poc a poc, fent-te treballar tota la vida per aconseguir diners i intercanviar-los per béns i aconseguir encara més diners, bàsicament et pren la vida posant com a únic objectiu els diners a la vida de tots, de la mateixa manera que a poc a poc un vampir et treu la sang i et vas quedant sec i mors.
Per últim, extret també de la cartel·la de la part de sota, es parla del VIH i de com aquesta malaltia relacionada amb el sexe es pot associar negativament amb els vampirs, posant el vampir com el culpable o el violador, o simplement com a representació de la mateixa malaltia, ja que interactua amb la sang, que és un mitjà pel qual es transmet aquesta. Per tant, amb això últim, es tracta al vampir com a impediment d'una relació sexual satisfactòria, ja que és transmissor de la malaltia, tot el contrari al que se'ns ha fet veure en altres ocasions en les quals era precisament el vampir el que incitava la part eròtica.
OPINIÓ PERSONAL
Parlant des d'un punt de vista subjectiu, l'exposició no ha estat per a res el que m'esperava, ja que no tènia molt clar que era exactament el que anàvem a veure donada la meva ignorància cap a aquest tema en concret, però el resultat en sortir va ser gratament diferent.
Des que sóc petita he estat molt interessada en tota mena de criatures i éssers mitològics considerats terrorífics o relacionats amb el món de la fantasia, però els vampirs en concret no han estat el meu fort mai, sempre he estat més de “zombis”, així que el poc que coneixia era el que havia vist en pel·lícules o sèries. En quant això, puc dir que aquesta exhibició m'ha refrescat la memòria, m'ha portat de nou a la meva infància en alguns sentits, ja que hi havia coses que amb el pas del temps se m'havien oblidat i han estat “records desbloquejats”. Ha estat molt interessant també veure l'attrezzo d'algunes pel·lícules, el realista i ben aconseguit que estava, tant en els vestits com en els objectes d'efectes especials, em vaig quedar atònita mirant-los en més d'una ocasió durant molta estona. Finalment, una de les coses que al meu parer li dóna dinamisme i encant a aquesta exposició, és la interacció que hi ha amb el públic en algunes parts, en les quals fins i tot pots entrar a una sala i posar-te davant d'un mirall sense veure el teu reflex, o veure escenes curtes de pel·lícules amb so, cosa que crec que fa la expo molt més amena i és una manera molt divertida de fer que qualsevol, distingidament de la seva edat, s'interessi pel tema i ho entengui.
Tant per l'exposició en si, com per la dona que ens va guiar tota l'estona, la qual ho va fer de deu, i per la nostàlgia que em va portar tornar a aquest món vampíric que havia deixat enrere, va ser una de les exhibicions que hem vist fins ara que més m'han agradat, tant que he recuperat una mica aquest interès perdut i he tornat a veure algun vídeo relacionat amb el tema a internet.
SO LAZY
Aquesta exposició, comissariada per Beatriz Escudero i Francesco Giaveri, ens aproxima ala societat de consum i al capitalisme, i fa una crítica a aquest a través d'obres d'art contemporani.
El filòsof, escriptor i antropòleg francés Georges Bataille, a La part maleïda, defineix “malbaratament” com l’activitat improductiva necessària per al bon viure en comú. És aquesta paraula la que defineix el concepte de So Lazy. L'eolgi del malbaratament, en que segons el filòsof, l'economia no es basa en la producció i el consum, sinó en la despesa, és a dir, que hem arribat a un punt en que no adquirim el que necessitem per consumir-lo, sinó que comprem i produïm per gastar, per recolzar la nostra felicitat en els béns materials.
“PER ACABAR, SERÉ MANDRÓS I CONCLOURÉ: NO HI HA ART SENSE MANDRA" MLADEN STILINOVIC, PRAISE OF LAZINESS
S'ha d'acceptar el malbaratament com una cosa necessària i s'ha de plantejar també l'ús del temps i com aquest pot afectar en l'augment o disminució de la feina, en aquest cas, disminució, per la mandra. En aquesta exposició es planteja una ficció en la que el temps es malgasta en lloc de fer-lo servir en alguna cosa productiva i es destrueixen els béns o les riqueses abans d'acumular-los. Per mostrar això, els comissaris encarregats de l'exposició ho mostren amb un seguit d'obres, des de pintura, fotografia, instal·lacions o vídeos d'alguns artistes com Priscila Fernandes, Ángela Ferreira, Alberto Gil Casedas, Sharon Lockhardt, Agnes Martin, Aernout Mik, Agustín Parejo School o Xavier Ribas, entre d’altres.
L'exposició estava dividida en unes sales molt grans en les quals hi havia un recull d'obres de tot tipus com he dit abans, des de fotografies, objectes materials com una cigarreta o uns cubells de pintura seca, o obres que combinaven diferents especialitats. Un exemple d'aquestes últimes és l'obra que hi ha a la dreta, que consistia en uns papers gegants que ocupaven tota la paret amb unes línies fetes amb llapis blanc. L'autor va omplir aquestes pancartes blanques gegants tots els diumenges fins que es cansava, un acte inútil, amb cap fi més que el de després exposar-ho, però que no el va aportar res, per tant una pèrdua de temps. La punta dels llapis acumulada va estar agrupada en uns petits pots de vidre que també formaven part de l'exposició. Aquest exemple d'obra reflexa molt bé el que es vol transmetre a l'exposició, com un acte tan fàcil, poc important i que et fa perdre hores i hores de temps, pot arribar a tenir un significat, en aquest cas relacionat amb el malbaratament, gasta per gastar, tant el material, com el temps, coses que mai no podrà recuperar, malgrat això, aquesta pèrdua de temps està exposada en un museu com una peça d'art.
En general el ventall d'obres triades pels comissaris de l'exposició és molt variat i té "una mica de tot", per tant, pot semblar que es tracta d'un recull caòtic en el qual a primera estança no hi ha un ordre o relació entre les peces, però veient-les i analitzant-les podem trobar no només un, sinó molts significats a cadascuna de les peces. Aquest és el cas de l'obra que analitzaré a continuació, com la que acabo d'explicar del llapis blanc, a primer cop d'ull no semblen més que coses "inútils", que no tenen valor o que no aporten res, però precisament aquest mal-gastament i poca utilitat és el que els hi dona el nom de peça d'art tot i que soni contradictori, perquè les relaciona entre si amb un mateix significat.
ANÀLISI D'UNA OBRA
Aquesta obra, és un exemple excel·lent, des del meu punt de vista, del que he dit anteriorment, de com buscant un significat a les coses, canvia radicalment la primera impressió.
A primera vista, no em va semblar gens atractiva estèticament, eren quatre fotografies gegants de gent treballant en una construcció i no trobava el sentit, però després d'explicar-nos-la, ho vaig entendre. Es tracta d'unes fotografies de Sharon Lockhart d'escultures hiperrealistes de l'artista Duane Hanson, posicionades de diferents maneres en les quatre imatges i fent accions quotidianes i diferents dins del "break" o temps lliure d'uns treballadors. Em va impressionar moltíssim saber que es tractava d'escultures, perquè realment semblaven persones reals, tant que immediatament vaig buscar el nom de l'autor per investigar sobre altres dels seus treballs. El significat o la metàfora de la obra i la raó per la qual està a l'exposició, es la relació amb la pèrdua de temps o com invertim el nostre temps, la mandra i el contrast entre un treball laboriós i detallista com és l'escultura hiperrealista de Hanson, amb una acció tan despreocupada i quotidiana com és l'hora de descans d'uns treballadors, on es perd el temps perquè "no estan fent res de profit". Per una altra banda, es pot trobar el significat de l'autora de les fotografies, del que parla la cartel·la, la fusió entre el temps d'oci o de descans amb el de la feina.
Ja que a les fotografies, si llegim la cartel·la podem descobrir que entre les escultures hi ha també gent real que muntava l'escena en aquell moment, gent de veritat que estava en el seu temps de treball muntant una escena d'oci. Per tant, és una obra amb molta informació i molts significats diferents que no es poden analitzar a un cop d'ull, s'ha de saber amb antelació el que s'està observant amb algú que t'ho expliqui, ja que les escultures estan tan ben fetes que no es pot distingir la realitat de la ficció.
OPINIÓ PERSONAL
Per començar, dir que en aquest cas no tenia expectatives prèvies de l'exposició, a diferència de la dels Vampirs, perquè, sincerament, no m'havia informat prèviament i amb el títol i el que havia escoltat, no m'havia pogut fer cap idea del que veuríem, però si que puc explicar el que vaig pensar en entrar i en sortir de l'exposició. Quan va començar i vaig veure que es tractaria d'obres d'art contemporani sobre un tema tan contemporani, valgui la redundància, ja em va semblar que seria una mica pesada, ja que en la meva opinió, l'art contemporani, no és el que més m'agrada i en veure les primeres obres em vaig avorrir una mica.
No sé si el problema va ser que veníem de veure una exposició llarga i ja estàvem cansats, si jo ja estava cansada i adolorida pels meus problemes d'esquena, a més vam estar tota l'estona de peu i no ens deixaven asseure al terra per raons del corona virus que encara no entenc, que portàvem les motxilles i jaquetes a sobre tota l'estona o tot el conjunt, però això sumat a que l'exposició no va ser precisament curta, se'm va fer molt pesada i tenia ganes d'acabar per poder sortir a fora i asseure.
Ara que veig les obres més detingudament i analitzo i entenc el seu significat, penso que va ser una pena que no pogués gaudir de l'exposició en la seva plenitud, ja que em semblen temes molt interessants i que et fan pensar i reflexionar, i tenir obres que ho transmeten d'aquesta manera és una sort.
Per tant, ja dic que això evidentment va ser problema meu, com he dit abans, el dolor d'esquena va ser el detonant d'aquest malestar en conjunt que tenia i no em va permetre gaudir al 100% de tot. Un cop descansada i amb el cap ben posat, després de fer aquesta ressenya i analitzar una mica les obres, puc dir que la meva perspectiva sobre l'art conceptual i en concret aquesta exposició ha canviat a millor, m'ha fet reflexionar i crec que la principal característica i la raó de l'art és fer pensar a la gent i fer una reflexió interna.
