OFF
CARTELLISME: PALAU ROBERT
El passat dilluns 22 de febrer vam assistir al Palau Robert de Barcelona, a la zona de Passeig de Gràcia. Va ser edificat entre 1898 i 1903 amb la finalitat de ser una residència privada d'un aristòcrata influent anomenat Robert i Surís. Actualment l'edifici pertany a la Generalitat de Catalunya. Té quatre sales diferents on s'exposen diverses exposicions.
L'exposició que vam anar a veure tractava el feixisme al període de la Guerra Civil Espanyola, "Aixafem el feixisme". En aquesta hi havia materials de tot tipus, des de cartells (a partir dels quals hem treballat el tema del cartellisme), llibres, figures, etc.
En aquesta agrupació de materials, s'exposa el que es va fer servir a l'època per defensar els drets i el progrés social, així com les llibertats democràtiques del país. També serveis per donar a conèixer alguns autors com Jaume Miravitlles, un polític i periodista, que van col·laborar amb el comissariat de propaganda, però degut als anys de censura arrel la victòria franquista, van quedar en l'oblit.
De totes les obres que vam veure, vam escollir un parell per analitzar:
EL MÉS PETIT DE TOTS
La primera peça de la que parlaré és "el més petit de tots", de Miquel Paredes. Aquesta em va cridar bastant l'atenció perquè és una obra molt petita i simple, però se li va dedicar un espai considerable a l'exposició, per tant, devia de ser important.
Entre els materials relacionats amb la peça, hi havia una figureta, uns llibres en diferents idiomes, cartells, una gràfica amb les ventes de cada tipus de bandera venguda, entre d'altres.
La peça en qüestió és una figureta creada per l'escultor Miquel Paredes al 1937. Va ser un encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya sortida de la idea de Jaume Miravitlles. La idea era fer una "mascota de la revolució" i es van proposar noms com Patufet, Jordi, Menut o El nen català.
La figura representa un nen que avança vestit amb una granota d'obrer (característica dels milicians), un barret frigi, una senyera a la mà dreta i el puny esquerre alçat per cridar en contra dels fascistes.
A l'última fotografia es pot veure una comparació entre els diferents models de figuretes que es podien adquirir. El compardor podia tenir la que volgués segons les seves preferències polítiques posant-hi una bandera o una altra. Com podem veure, l'esperit del moment en el poble era el que es decantava més per la ideologia catalana, que es reflexa en al senyera.
LA DONA A LA RERAGUARDA
La divisió femenina del Comissariat es va crear després de veure la necessitat de canalitzar l'ajuda que les dones podien oferir al front de la guerra, ja que a elles no se les enviava a lluitar.
Amb aquesta campanya s'intentava conscienciar la dona del que era la guerra i que elles també feien falta al front per col·laborar.
Aquesta ajuda per part de les dones, venia des de cuidar els malalts i ferits, proporcionar als combatents productes de primera necessitat, com ara roba i cantimplores i altres més hedonistes com ara tabac o conyac.
En aquest cartell podem veure un collage de fotografies de dones fent labors col·laboradores al front, des de penjar la roba que netegen, fins a cosir o cuidar a persones malaltes als llits.
Tot i que des del punt de vista de la societat actual això es considera sexista i es tracta les labors esmentades anteriorment "cosa de dones", el cert, és que amb aquest gest es donava un pas cap a la igualtat de gèneres. Això és perquè sempre hi ha hagut molta distinció entre homes i dones, però d'aquesta manera es feia veure que s'havia de treballar junts i que a més les dones eren de utilitat.
VALORACIÓ PERSONAL
Personalment, l'exposició m'hagués agradat més si haguéssim tingut l'oportunitat de tenir algú que ens ho expliqués i ens guiés, ja que pel nostre compte era més difícil seguir el fil i tenir context de tot allò. Per l'altra banda, com a punt a favor, el text repartit per tota la exposició estava molt ben redactat i explicat, era fàcil d'entendre i et podies guiar tu mateix pel que llegies, per tant el fet de no tenir guia no va afectar massa gràcies a això.
Em va semblar molt interessant el tema que tractava, ja que no se li acostuma a donar importància a aquest tipus de peces històriques. Són cartells molt visuals i eficients per entendre el context en el que es vivia en aquell moment i com va afectar al pensament de la gent.