OFF
CCCB: WILLIAM KENTRIDGE
El passat 17 de febrer del 2021 vam anar al CCCB per veure l’exposició William Kentridge: El que no està dibuixat. Aquesta exposició es troba al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Aquest edifici està situat al Raval i és un espai per a la creació, la investigació, la divulgació i el debat de la cultura contemporània.
CONTEXT I HISTÒRIA
Kentdridge va néixer a Sud-Àfrica, va ser un blanc que va viure l'Apartheid (secreció de persones pel seu color de pell) des de fora, ja que tot i que ho veia en primera mà, ell no es veia afectat per aquest. Tot i això va lluitar en contra d'aquest del costat de la gent negra. Al 1994 va sortir el primer president negre, Nelson Mandela, hi va haver sufragi universal i l'any següent es va crear una comissió per a les víctimes de l'Apartheid.
A les seves obres podem veure una crítica a aquest sistema des del seu punt de vista, ja que no es volia apropiar del punt de vista d'una persona negra. Aquest sentiment i valors van venir de part dels seus pares, els quals eren advocats anti-Apartheid.
OBRA I TÈCNICA
En aquests 11 films que formen l'exposició (dels quals vam veure 4), utilitza la tècnica de l'Stop-Motion amb carbonet, a més també hi ha tapissos dissenyats per Kentridge i fets amb llana de cabra i Moher per organitzacions de dones Sud-Africanes.
A les seves obres audiovisuals es pot veure un seguit de làmines (unes 20-30) per a cada escena, sobre les que pinta amb carbonet per després esborrar-ho i pintar a sobre. Tot és de color negre, però hi ha elements que es representen amb creta de colors com; el blau com a ansietat i el taronja com a sang, dolor, malestar...
Els personatges que crea són ficticis tot i que podem pensar que agafa com a referència a persones reals. El seu personatge principal, en Fèlix, encarna la llibertat.
OPINIÓ PERSONAL
Personalment aquesta exposició em va fascinar per la tècnica i el nivell de detall que hi ha en algunes escenes, em va agradar molt veure com feia servir el que ja havia dibuixat per crear coses noves. A més, després de fer-ho jo a la pràctica vaig veure que era encara més difícil del que ja semblava.
Em va semblar molt interessant el tema de l'obra i com ho va representar des de fora amb dos personatges totalment contraris, encara que penso que en alguns aspectes no eren tan diferents.
Aturar-nos a parlar sobre el que haviem vist després de cada film em va semblar molt útil i interessant perquè cadascú havia interpretat coses diferents i així les posavem en comú. Que això és una altra cosa, la ambigüitat que tenia la història, ja que és molt oberta i de cada peça es poden trobar mil significats diferents.