OFF
FILM 'JOSEP'
El passat divendres 5 de febrer vam anar al Cinema Edison de Granollers per veure la pel·lícula d'animació "Josep". Aquesta pel·lícula està dirigida per Aurel o també conegut per Aurélien Froment. Narra la vida del dibuixant Josep Bartolí durant la Guerra Civil espanyola i també després de la Segona Guerra Mundial.
Títol: Josep
Dircetor: Aurel.
Producció: Serge Lalou.
Guió: Jean-Louis Milesi.
Música: Sílvia Pérez Cruz.
Dissenyador de producció: Luciano Lepinay.
Estrena: 30 setembre 2020.
Durada: 74 min.
País d'origen: França, Bèlgica i Espanya.
Idioma original: francès, anglès, castellà i català.
Gènere: pel·lícula d'animació i pel·lícula biogràfica
Lloc de narració: França, Mèxic i Nova York.
Nominació i Premi:
Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula animada .
ARGUMENT
La pel·lícula trancurreix al febrer de 1939. Molts repúblicans estan fugint d'Espanya per la dictadura de Franco, aquí trobem al Josep, que es troba en un centre de concentració francés. En aquell camp ell i un policia, Serge, estableixen una relació d'amistat. En Josep és dibuixant i busca a la seva dona, no sap on és i en Serge l'ajuda. Anirà superant adversitats i tindrà una bona relació amb un dels soldats francesos. Finalment acabarà arribant a Mèxic on coneixerà a la seva amant; Frida Kahlo.
RECURSOS VISUALS
- Es tracta d'una animació, així que no hi ha plans de camera, però sí els intenten copiar.
- Hi ha un gran canvi de color i deliniat de personatges quan estan en el present o quan tornen al passat per explicar la història. En el present (on apareix el soldat de vell) els colors són més vius i la linia és més polida, en canvi en el passat apareixen colors més apagats on predominen els marrons i els grisos, i la línia és més peluda.
- Juguen també molt amb les llums, sobretot al camp de concentració de nit. El colorejat de les figures és llis i com a molt hi ha alguna ombra.
OPINIÓ PERSONAL
Personalment, em va agradar molt i em va tenir durant tota l'estona expectant i molt atenta al que passava. Al principi el tipus d'animació i l'estil que tenia em va sorprendre i vaig pensar que se'm faria una mica pesada, però en poc temps va ser tot el contrari. Els jocs de llums, de colors i de plànols amb l'animació se'm van fer molt interessants i no podia deixar de fixa-me en aquesta, tant que de vegades estava tan centrada en els tecnicismes que m'oblidava de la història. Per una altra banda, la història també em va agradar molt i em va semblar una forma molt amena d'explicar una part de la nostra història de manera que no es fa pesat com aocstuma a passar quan es tracta de films històriques.
