El títol de la peça, 'infantesa', és arrel de la connexió del mar amb la part de la família del meu pare. Quan era petita estavem sempre junts, fèiem menjars, sopars, anàvem de vacances... Tots els meus cosins i jo érem petits i érem una espècie de adhesiu per mantenir als adults de la família units. Els meus avis i els meus tiets viuen a la Barceloneta i totes les setmanes anàvem a la platja. A mi mai m'ha agradat el mar, de fet, mai em banyava, em quedava a la sorra perquè em feia molta por. Un dia em vaig atrevir a entrar a l'aigua i una onada em va arrossegar, no podia nedar i m'ofegava, però el meu avi em va agafar d'un braç i em va treure. Tot i que odiava el mar, quedar-me a la sorra jugant i veure a tota la meva família junta a la platja, és un dels millors records que tinc abans de que els petits es fessin grans i els adults se separessin.

No sé si hauria estat millor anomenar la peça 'nostàlgia'  perquè aquest és el  sentiment que em produeix el record de la meva infantesa, enyoro els temps en els que l'únic en el que pensava era en jugar a la sorra, quan el que més m'emprenyava era que m'obliguessin a banyar-me i quan el que més por em feia era el mar. Tant de bo el que més m'horroritzés ara fos el mar.