CONTEXT

 

En el meu cas, el confinament ha sigut en el moment idoni, ha sigut el millor que m'ha pogut passar per diferents raons. Una de les raons és que he pogut reflexionar sobre el meu entorn, sobre les meves amistats, les persones que m'envolten en general. He tingut la oportunitat de conèixer a persones increïbles per la part emocional i personal, cosa que no hauria fet si no hagués estat tancada a casa. Aquesta és una de les raons, però la principal raó per la qual sento que el confinament m'ha ajudat moltíssim, és perquè he tingut temps de reflexionar per mi mateixa sobre el que em passa pel cap. Ja fa anys que no estic bé amb mi mateixa, no tant físicament, sinó emocionalment. Sempre he pensat que no sóc suficient per a les persones que m'envolten, i he estat molt agraïda amb la gent que "m'estimava" només pel fet de que em pensava que jo no em mereixia que m'estimessin. La meva sortida a tots els meus problemes emocionals sempre ha estat intentar evadir-los davant la gent, aprofitar qualsevol distracció per oblidar-me d'ells, però a l'hora, això em provocava estar realment malament quan estava sola amb mi mateixa, perquè no tenia aquesta 'distracció'. És per això, que sumat a una sèrie de canvis just abans del confinament, tot aquest temps de reflexió personal m'ha ajudat a estimar-me més emocionalment. A adonar-me de que pot ser sí que sóc suficient i a no dependre tant de la gent. Totes les imatges tenen com a punt de connexió algun element natural que reflecteix aquesta part de mi que he recuperat durant aquest temps, l'alegria, la tranquil·litat, l'estabilitat i l'amor propi.