OFF
MUSEU ABELLÓ
El passat 17 de Març del 2021 vam anar a visitar el museu Abelló, que es troba al carrer Berenguer III, a Mollet. L'edifici va ser fundat el 29 de març de 1999 i rep el seu nom gràcies a l'artista i col·leccionista d'art, Joan Abelló, qui va donar la gran part de les obres exposades al museu l'any 1996.
L'edifici és d'estil modernista i va ser construït l'any 1908, però només es conserva la part de la façana, ja que l'interior va ser reformat al 1990. En primer lloc va ser un edifici residencial, però més tard es va convertir en una caserna de la Guàrdia Civil fins els anys 80. Té tres plantes i un soterrani. Les dues plantes superiors són per l'exposició permanent, la planta baixa per a les exposicions temporals i el soterrani s'utilitza per donar cursos, conferències o micro-exposicions.
En la primera sala es trovaba l'exposició temporal, s’exposaven les quatre obres finalistes del concurs biennal d’art conceptual que se celebra a Mollet. Vam tenir la sort de que ens giués la Irena Visa, guanyadora del concurs enguany, ens va explicar la seva obra i la dels seus companys de concurs.
OBRES EXPO TEMPORAL
UN RELOJ SIN PÉNDULO ES CÓMO...
La primera obra que vam veure era d'Óscar Moya i s'anomena "Un reloj sin péndulo es cómo...". L'obra consta de dues parts, en primer lloc un gronxador arrencat del terra a la sala i una sèrie dimatges penjades a la paret.
L'autor tenia una segona residència en la que passava les vacances quan era petit, però aquesta va ser venuda pels seus pares quan era un nen a una altra família. Després d'uns anys mantenia els records de la seva infància i sentia melancolia per quan era petit, aleshores va decidir mirar fotografies de la seva infància i es va adonar que un element bastant important per a ell era un personatge clau a totes elles. El gronxador va ser una peça clau de la seva infància i els seus records així que demanant permís als propietaris actuals de la casa, va decidir entrar amb un amic i emportar-se el gronxador.
Una de les incongruències de la peça és precisament el que li dona el significat a aquesta i és el fet que el gronxador no té el seient. Això és perquè el significat de la peça es troba al sentiment i la història, no al fet de que sigui útil o no, ja uqe un gronxador sense seient no té cap utilitat.
HIBRIS
La segona obra és de l'autor Felipe Salazar i s'anomena "Hibris". Aquesta consta d'una estructura metàl·lica, feta amb ferro i formigó per fer contra pes i que no caigui. En equilibri es disposaven diferents elements de ceràmica i fang, alguns eren fets per l'autor i altres eren comprats en mercats o agafats de diferents llocs.
El significat de la peça comença pel fet que l'autor no considera la roda com el primer invent de la humanitat, sinó el bol. Pposa l'exemple de que per agafar aigua o qualsevol altra cosa, fas una mena de bol amb la mà perquè no caigui el que sigui que portis. Tots aquests recipients estan connectats entre si amb els ferros i representen els avantpassats, la història de la vida. A més juga amb la fragilitat de les peces ceràmiques, que es poden trencar si cauen, però alhora estan posicionades de manera que a la mínima es poden caure. Ocupa molt espai a la sala però a l'hora la matèria de l'obra és molt poca.
APPLAUSE
En tercer lloc, vam veure l'obra de Pau Mondelo, "Applause". Aquest artista està interessat en els temes no figuratius, pel que la seva obra consisteix en diverses peces que no estan relacionades entre sí i les relaciona aportant-li un significat en conjunt.
En primer lloc agafa el text d'un speech de Marcel Duchamp, s'adona que quan la gent aplaudeix, el so d'aquest es tapona i no s'escolta bé el que diu, així que censura totes les parts en les que la gent aplaudeix i no s'entén el que diu.
És per això que troba un nou significat a la censura i al fet d'aplaudir quan algú parla, ja que no l'estan recolzant, l'estan censurant. L'Irena ens va explicar que a l'antiga Grècia, el públic aplaudia enviada pels grups contraris als que parlaven per poder censurar el discurs i així que la gent del públic real no poguessin escoltar. Per acompanyar això, també porta una sèrie d'imatges amb taques que representen la censura i uns neons com els dels platons de televisió per aplaudir.
FER VEURE. LA POTENCIALITAT DEL TERRENY SENSE EXCAVAR
Per últim, vam veure l'obra de l'Irena Visa, presentada per ella mateixa, anomenada "Fer veure. La potencialitat d'un terreny sense excavar". Aquesta obra consta de unes quantes peces, entre les quals hi ha un bloc de ciment, unes fotografies, una pancarta i altres materials. El projecte va sorgir arrel de la visita de l'autora a unes runes d'Empúries, on només hi ha un 20% de terreny excavat. Va fer entrevistes a diversos arqueòlegs preguntant el motiu pel qual no buscaven més i excavaven per trobar noves runes i ells van donar dos motius. En primer lloc, el més obvi, és que no hi ha diners per invertir en una excavació com aquesta, en segon lloc consideren que les peces es conserven millor si estan sota terra i que si ja tenen 300 exemplars iguals, no es necessiten més.
L'Irena intrigada per saber que hi havia sota, va preguntar-li a una jardinera dels parcs sobre les runes i ella li va mostrar que depenent de la llargària de l'herba es podia saber què hi havia sota. A partir de les indicacions de la jardinera, va crear una audioguia per poder saber sobre el que estàs caminant a l'herba. Després va anar amb uns amics a dormir sobre les runes i van fer una pancarta i moltes fotos de l'espai. Com a conclusió final, va fer dues de les peces exposades al museu. Una és un full escrit amb tinta transparent perquè hi ha alguna cosa però no ho pots llegir, al igual que amb les runes. Per últim, la peça clau de la seva obra, és un bloc de ciment dins del qual hi ha un llibre en el que explica les conclusions de la seva recerca i l'única manera de llegir-ho és trencant el bloc de ciment, com a les excavacions. Durant tot el seu projecte, ha tingut molt present el fet que "no es troba el que no es busca."
OPINIÓ PERSONAL
Personalment trobo que l'art conceptual no és precisament el que més m'agrada. Sí que penso que és molt interessant el significat que troben alguns autors a algunes obres fetes amb objectes completament quotidians i donar-li la volta a coses que normalment no tenen cap significat per a nosaltres. En la meva opinió i sota el meu criteri i gustos, trobo molt més atractiva i interessant a primer cop d'ull una obra que pugui semblar atractiva estèticament a part de que tingui un significat rebuscat. Amb això vull dir que simplement a mi no m'atrau tant aquest tipus d'art perquè de primeres, no m'entra pels ulls, però que evidentment té un transfons interessant i m'agrada que m'el puguin explicar i entrendre'l.
Per aquesta raó, aquestes exposicions sí que m'han agradat més, perquè he pogut entendre des del punt de vista dels mateixos artistes creadors d'aquestes peces el significat de les obres. La conversa que vam tenir més tard amb la Irena també em va agradar perquè vam poder veure com treballa una artista bohemia actualment. Ella mateixa es gestiona, pensa i reprodueix les idees del seu cap en la realitat i les transforma en art, aquesta és una de les reflexions que més m'ha agradat i que més se m'han quedat finalment de tot el que hem vist.