Un cop aclarit aquest punt, era hora de començar a crear el meu propi vídeo jo sola, un vídeo que expliqués la meva història, de la meva intimitat mostrada al món, un vídeo que narrés alguna part de mi que només jo conegués i que pogués ser expressada a la resta de la gent. Vaig pensar en alguns temes diferents, la mort, la soledat, el canvi, la por... temes que han format part de la meva vida sempre, però volia trobar-ne un més concret, volia representar algun moment en concret de la meva vida en el que sentís diferents emocions. En aquest punt tenia bastant clar que volia enfocar-ho en el meu estat emocional de fa uns 2 anys, en el que una sèrie d'esdeveniments van provocar que comencés una època de la meva vida molt dolenta, però no sabia exactament com representar-ho.

 

Un dia per casualitat vaig buscar una paraula al whatsapp i em van sortir dos missatges que contenien aquella paraula, un de la meva parella, on em deia que m'estimava i que tant de bo fos sempre feliç, i un altre de la meva ex parella, on em deia que havia agafat el meu mòbil per mirar una conversa amb un amic meu i que no era controlador. Aquest comportament tòxic va anar en augment i sense saber-ho, quan estava amb ell, no era jo mateixa, era una persona diferent, ell no em deixava ser jo mateixa. Arrel d'aquests missatges, vaig decidir enfocar el meu treball en aquestes dues relacions i en com encara que no ho sembli perquè som adolescents i no se'ns pren en serio amb aquestes coses, la violència de parella pot ser-hi present fins i tot amb 15 anys. 

​

​

​

​

Per tant, un cop ja tenia la idea, em vaig dedicar a fer recerca en les converses de whatsapp amb la meva parella i ex parella i vaig trobar molt material, captures de converses reals i algun àudio. Però no podia fer un vídeo només amb captures, seria avorrit, per tant vaig decidir afegir dos elements més. 

​

El primer en que vaig pensar, va ser en afegir fotografies i vídeos de coses que havien format part de la meva vida, de quan era petita o elements importants per a mi. Amb això aconseguia un contrast entre una nena petita, amb una vida feliç i plena de comoditats, amb la pèrdua de la seva innocència mitjançant els missatges i algun altre element. 

En segon lloc, i arrel també d'aquesta primera idea, vaig decidir afegir una sèrie de clips en els que em pintava el cos amb pintura negra i altres en els que me la treia. Això és un element bastant literal i que s'entén, però precisament necessitava un d'aquest tipus, que no s'hagués de llegir entre línies. Amb això a més aconseguia un altre objectiu, mostrar el meu cos, una part íntima que no acostumo a mostrar enlloc per representar també la pèrdua de la innocència i el fet de que estava mostrant amb aquest vídeo una part de mi que ningú coneixia. 

​

​

​

​

Per aconseguir el material, vaig fer recerca, com he dit abans de missatges i fotografies que tenia al mòbil i en físic, així que va ser un procés llarg, perquè hi havia moltes fotos i missatges, però no difícil. Per l'altra banda, el que sí que havia de fer i em va portar encara més temps era gravar les escenes del vídeo de la pintura.

 

Per fer-ho vaig barrejar pintura acrílica amb aigua  (encara que no és la millor opció per la pell), vaig per un trípode amb un prestatge buit i vaig gravar vídeos llargs al garatge, on podia embrutar el terra perquè després ho podia netejar amb aigua i hi havia llum solar natural. Vaig gravar vídeos llargs jo sola mentre em tacava de pintura en diferents angles i plans, quasi bé tots a detall i alguns primers plans i mitjans. Vaig tacar-ho tot, la càmera, el trípode, el prestatge, el terra, la paret... i vaig estar unes 2 hores gravant, però el resultat em va agradar molt i va ser exactament el que estava buscant.

​

​

​

 

Per ajuntar i editar el material vaig utilitzar el programa Movavi Video Editor, a l'ordinador, vaig afegir-ho tot i vaig estar uns 3 dies editant cada vídeo, tallant el tros que m'interessava, editant la llum i el color i pujant la velocitat. Vaig fer el mateix amb les fotos, però amb photoshop, editava el color i la imatge en general, i en el cas de que hi hagués persones a la imatge de les quals no tenia permís per utilitzar-la (fins i tot persones que no sabia ni qui eren), els vaig pixel·lar la cara amb l'eina de sellecció de photoshop >> filtre>> mosaic. 

​

A continuació vaig afegir les imatges i les captures de pantalla juntament amb els vídeos, vaig posar alguna escena en blanc o en negre i vaig afegir els crèdits finals i un àudio de la meva parella. 

​

Per la música, vaig pensar primer en utilitzar una cover de la cançó Car Radio, de Twenty One Pilots, perquè em transmet el que sentia en aquells moments, però després vaig pesar en posar una més tranquil·la i que quedés millor amb l'última part del vídeo, la de Mystery of love, de Sujfan Stevens. Vaig posar la original però no m'acavaba de convèncer perquè la lletra no coincidia precisament el que volia transmetre i tenia drets d'autor, així que vaig optar per la versió en instrumental.

​

Estic molt contenta amb el resultat final, m'agrada estèticament i a nivell de significat cadascú ho pot entendre a la seva manera, és clar, però crec que el fil conductor de tot es manté durant tota la peça i s'entén.