CORRENTS CINEMATOGRÀFIQUES
A continuació posaré els enllaços per a la teoria de cada grup que ha exposat els diferents corrents cinematogràfics:
--575x400.jpg)
Encabezado 1
Encabezado 2
Encabezado 3
CONTEXT HISTÒRIC:
Després de la revolució russa, que va acabar l'any 1917, va fer caure l'Imperi Rus i es va establir la Unió Soviètica. Van pensar en utilitzar el cinema com a mitjà propagandístic i d'adoctrinament. Dos periodes, Tsarista (anterior) i Soviètic (posterior):
CARACTERÍSTIQUES:
- Realisme molt marcat (sense al·legories).
- Incorporació de masses, gent anònima, protagonitzant l'escena (pel·lícules sense un sol protagonista).
- Donaven molta importància al muntatge. (Efecte Kuleshov)
- Temàtica social, política i històrica; directors a favor del règim comunista. Exaltació de l'obrerisme i patriotisme.
- Es vol diferencia del cinema americà i europeu.
- Promou un punt de vista polític.
- Recreaven escenes històriques però canviant algunes coses.
PEL·LÍCULES:
- Oktyabr / Octubre (S. M. Eisenstein, 1925)
- Konets Sankt-Peterburga / La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)
- Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925)
- Mat / La mare ( Vsevolod Pudovkin, 1927)
CINEMA SOVIÈTIC
CINEMA
SOVIÈTIC
Encabezado 1
Encabezado 2
Encabezado 3
CINEMA
NEORREALISTA
CONTEXT HISTÒRIC:
Es desenvolupa a Italia, durant la segona guera mundial i governada per feiximse. Al final de la guerra mundial, hi ha pobresa econonicca i social.
En l'art no es podia parlar del feixisme. Un cop va caure el feixisme van aparéixer moviments antifeixistes on es filmaba la realitat que es vivia. El cinema neorrealista va influenciar al cinema espanyol. La música perd importància.
CARACTERÍSTIQUES:
- Trenquen amb tot el que i havia anteriorment
- Pensen que a través del cinema es poden canviar les coses
- Estetica documental i amb molta objectivitat. No acostumen a editar
- Molts cops improvitzen
- Pressupostos molt baixos. Volen apropar el cinema a la gent de classe baixa
- Coexisteixen el marxisme i el catolicisme
- Importància a les emocions i no tant als plantejaments ideològics
- No volen els arguments del cinema postguerra
- No hi ha finals feliços
- Escenaris naturals i localitzacions reals
- So en doblatge
- Camera sense tripode, es roda en mà
- Actors són aficionats, no professionals
- No hi ha molta elavoraci dels personatges.
PEL·LÍCULES:
- Ladri di biciclette, 1948, Vittorio de Sica.
- La Strada, 1954, Federico Fellini.
- Riso amaro, 1949, Giuseppe de Santis.
CINEMA NEORREALISTA
CINEMA
NEORREALISTA
Encabezado 1
Encabezado 2
Encabezado 3
CONTEXT HISTÒRIC:
Sorgeix el 1920 després de la Primera Guerra Mundial. Amb l'arribada de la Revolució Russa, sorgeixen moltes revoltes. Durant els anys 25 i 30 va aparèixer un diari titulat "El Surrealisme al servei de la revolució".
CARACTERÍSTIQUES:
- Materialitzen els somnis i aspectes de la subconsciència perqué vol criticar l’ús de la racionalitat, els patrons estètics i els valors que la societat burgesa imposava durant els anys 20.
- Promoure la imaginació de la fantasia. És la destrucció i la negació del tot
- Buscava trencar amb tots els valors culturals que hi havia en aquell temps, representant visualment aspectes com la irracionalitat, la inconsciència de l’ésser humà, rebuig a la burgesia i a la societat.
- Travelling on es segueixen les accions que realitza el personatge, plans curts, escenaris sense cap lògica i sobreposen les imatges.
- Autisme, sexualitat i la prohibició temes molt freqüents.
- Jugaven amb el cos de la dona i la sexualitat, els pits,...
-Musica surrealista molt important.
PEL·LÍCULES:
- Un chien Andalou (Luís Buñuel i Salvador Dalí, 1929)
- Entreacte (René Calir, 1924)
- L'etoile de Mar (Man ray, 1932)
- La sang del poeta ( Jean Cocteau, 1932)
CINEMA SURREALISTA
CINEMA
SURREALISTA
CINEMA
EXPRESSIONISTA
Encabezado 1
Encabezado 2
Encabezado 3
CONTEXT HISTÒRIC:
Cineastes francesos, van en contra de les estructures que el cinema francès imposava. El nom d’aquest moviment va sorgir per un grup de joves francesos que pertanyien al cercle intel·lectual de la revista “Cahiers du Cinema” (Cuaderns de Cinema).
Aquests cineastes buscaven la llibertat creativa, l’espontanïetat i l’experimentació. També critiquen la submissió del cinema francès a la literatura, rebutgen la dominació dels productors sobre l’obra en si i reivindiquen l’autor com a figura important.
CARACTERÍSTIQUES:
- Pressupostos reduïts que permeten accedir a la industria cinematogrèfica pels seus propis mitjans
- Rodatge en exteriors
- Utilitzen pocs mitjans tècnics
- Ús de càmeres lleugeres per rodar a mà i amb llibertat
- Moviements de càmera: Travelling i panoràmica
- Tot tipus de so (en directe)
- Personatges sense expectatives
- Improvisació de rodatge i actors
- Muntatge discontinu
- Plànols-homenatge a altres autors
PEL·LÍCULES:
- À bout de soufflé (Jean-Luc Godard, 1959)
- Bande à part (Jean-Luc Godard, 1964)
- Els 400 cops (François Truffaut, 1959)
NOUVELLE VAGUE
NOUVELLE
VAGUE
Encabezado 1
Encabezado 2
Encabezado 3
CONTEXT HISTÒRIC:
Moviment britànic que es va desenvolupar entre 1956 i 1966, dins dels “nous cinemes”.
CARACTERÍSTIQUES:
- Crítica cinematogràfica i curtmetratge.
- Relacionat amb altres moviments culturals de renovació de la societat britànica.
- Influenciat per Nouvelle Vague.
- Pel·lícules de compromís social, reflecteixen espais laborals i conflictes quotidians, cinema anticonformista, més llibertat per a la càmera i rodat en exteriors.
- Temàtica: proletariat, zones industrials i històries quotidianes.
- Cinema d'ambients i personatges.
- Cinema independent i realista.
- Critica a la burgesia i la societat.
- Càrrega literària.
- La línia narrativa i argumental és explícita.
- Música jazz.
- Col·laboració d'escriptors com John Osborne (qui posarà nom al moviment), Colin Wilson o Allan Sillitoe.
PEL·LÍCULES:
- The loneliness of the long distance runner (Tony Richardson, 1962)
FREE CINEMA
FREE
CINEMA
Encabezado 1
Encabezado 2
Encabezado 3
CONTEXT HISTÒRIC:
(Quentin Tarantino)
1963: El 22 de novembre, Jonh F. Kennedy és assassinat.
1964: Apareixen per primera vegada internacionalment "The Beatles", una gran aparició.
1966: Mor Walt Disney.
1968: 4 d'Abril a Tennessee és assassinat Martin Luther King.
1969: Neil Armstrong, arriba el primer humà a la lluna.
CARACTERÍSTIQUES:
-Poc finançament, pressupost i per tant pocs guanys.
-Molta llibertat creativa.
-Majoritàriament el director és el guionista.
-Violencia de forma clara: Pensa que és la millor manera de connectar amb el públic utilitza molta sang.
-Fetitxista de peus femenins.
-Homenatge a altres pel·lícules dins de les seves. Per exemple:
-Estructures no lineals: Històries cronològicament desordenades.
-Personatges fumen.
-Publicitat inventada: Big Kahuna Burger i la marca de cigarrets Red Apple.
-Flamisells de la marca “Zippo”
-”Enfrontamiento mexicano”.
-Plans desde l’interior de maleters.
PEL·LÍCULES:
(Quentin Tarantino)
-Reserveir Dogs (1992)
-Pulp Fiction (1994)
-Jackie Brown (1997)
-Kill Bill Vol. 1 (2003)
-Kill Bill Vol. 2 (2004)
-Inglourious Basterds (2009)
-Once Upon A Time in Hollywood (2019)
CINEMA D'AUTOR
CINEMA D'AUTOR
Encabezado 1
Encabezado 2
Encabezado 3
CONTEXT HISTÒRIC:
Moviment fílmic desenvolupat l'any 1995 pels directors danesos Lars von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Søren Kragh-Jacobsen. Volien fer pel·lícules simples, sense modificacions de post-producció, així emfatitzaven en el desenvolupament dramàtic.
L'any 1995 es celebraven 100 anys des de la primera projecció dels germans Lumière, van aprofitar Lars von Trier per llegir un discurs on deia que intentaria enderrocar els pilars sustentants de les produccions de Hollywood. Va llegir el que anomenaven "Manifest del Dogma 95", una sèrie de regles que s'havien de seguir.
CARACTERÍSTIQUES:
- Rodatges a localitzacions reals, no hi ha "sets" ni decorats.
- So en directe, no mesclat. Si hi ha música, sona en aquell moment.
- Càmera sempre en mà.
- Rodatges a color. No hi ha llum artificial. Com a molt un focus simple en la càmera.
- Prohibits efectes òptics i filtres.
- La pel·lícula no pot tenir un desenvolupament superficial. Res d'armes ni crims.
- Prohibida l'alineació temporal i espaial (la pel·lícula aquí i ara).
- No pel·lícules de gènere.
- Format de 35mm (1:1.85).
- El director no apareix als crèdits.
PEL·LÍCULES:
- Festen (Thomas Vinterberg, 1998)
- Idionterne (Lars von Trier, 1998)